dijous, 29 d’octubre del 2009

Els Amants

Aqu
Publicat per a Cap comentari:

Conte trobadoresc

L'enigma d' Elisabet



Açò conta l’història de una dama anomenada Elisabet, amb una jove edat, casada amb Ferran d’Ivernois, un duc de una petita ciutat. Aquesta parella, juntament amb tots els seus vassalls, els homes de Ferran i les dones de companya de Elisabet, vivien en un preciós Castell amb tota mena de luxes. Però aquesta dama no encontrava la seva felicitat en tot lo que tenia a la seva disposició, necessitava alguna cosa mes però que encara ningú no havia descobert. Elisabet tenia una aparença trista, i encara ningú no havia vist el seu somriure, ni tan sols el seu marit.
Tot açò va canviar quan aparegué una nit en una festa del castell, Carles Monrodó, un feliç trobador, jove, apassionat per les seves cobles i amb moltes ganes de entre tenir als que li rodegen. Sols entrar al palau, a Carles se l’in va anar la mirada cap a Elisabet, i alguna cosa va despertar en ell que començà a recitar un dels poemes mes significatius per a ell, però al adonar-se’n que Elisabet no li va dedicar ni tan sols un somriure se’n va entristir i se’n anà cap a casa .Va estar tota la nit cavil·lant sobre aquella preciosa dama, i comença a escriure poemes per anar a recitar-los al dia següent.
Al dia següent, la va tornar a veure, i de seguida començà a recitar les seues cobles. En adonar-se’n Elisabet que el trobador estava dedicant-li les seues cançons el va mirar i es va anar repentinament a parlar amb ell, i li comentà que no li agradava que li feren acte de pleitesía. Carles sentia cada vegada més fort que estava enamorat de ella, y no sabia que fer per a poder trau-li un somriure
Van anar passant els dies i cada vegada Carles li feia poemes més bonics, i al veure que Elisabet no reaccionava, va decididir agafar-la a i portar-la al jardí del castell i recitar-li una estrofa a amagades dels demés. Pareixia mentida, però va resultar, la dama va somriure i es va ficar roja, i es van abraçar. Elisabet li va dir a escoltetes que sentia alguna cosa forta per ell, que eres l’única persona que l’havia fet riure i que es mereixia el seu amor.
Un dels vassalls de Ferran va escoltar la conversació del trobador i la dama, i va anar de seguida a dir-li-ho a Ferran. En assabentar-se de que un trobador havia sigut el primer que havia aconseguit fer-la riure, no ho va acceptar i agafà corrents l’espasa i es va dirigir ràpidament al jardí on estaven els dos enamorats, al veure la situació en la que estaven els dos, sense cap impediment, li clava l’espasa al cor de Carles, el trobador va utilitzar l’ultim alè que li quedava per dir-li a la dama: “No deixes que el món es quede sense veure el somriure tan preciós que tens, jo ho he aconseguit i ja puc morir”. Elisabet al escoltar les seues paraules es va posar a plorar, i agafa la mateixa espasa que tenia Carles clavada al cor, i es va atrabessar el cos amb ella, preferia morir que no tornar a riure mes.
Publicat per a 1 comentari:

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Cobla trobadoresca.

Ací us deixe el link per a anar a la audició de la cobla que hem fet Alba Martínez i jo. Espere que us agrade i la escolteu moltes vegades.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 12 d’octubre del 2009

L' Amor.

El primer amor, es l'únic vertader? Si s'acaba que passe?
Que em diries tu? Tots o quasi tots hem tingut aquell primer amor, aquella persona de la qual vas esbrinar nous sentiments, perquè abans, segur havies tingut alguna relació de eixes que duren uns quants mesos, que pensaves que els volies molt, però no t'enganyes, no sabies encara lo que de veres era voler a una persona, fins que el trobes i en aquell moment te'n adones que de veres te as enamorat , que as conegut a una persona que ha aconseguit fer que senteixques aquelles coses que mai hagueres pensat sentir, que cada estona al seu costat et fa sentir en una vertadera pel·lícula d'amor, quan en els teus ex nuvis pensaves que això sols era ficció "això sols passa en les pelis" però no, també hi ha realitat,,, quan t 'adones que no pots parar de pensar ell, que l' única cosa que vols al llarg del dia es que et dedique un te vull o un simple petó, i es que de veres això si que es l'amor! En el moment que pots sentir tot açò, pots dir que estàs enamorat.
Però no tan sols eres tu, i potser la teva parella no estigué tan penjada de tu, i encara que intentes fer que s'enamore de la manera en la que estàs tu, no totes les persones volen igual. Es creen certes diferències, que dependent de l'estima d'un a l'altre, es superen o no.
I si desprès de tot, la teua parella decideix deixar-lo?
L'amor s'acaba, però el teu no, i pot ser tarde molt de temps en oblidar-lo tot i pugues dir que ja no el vols i que tot a passat a l' història, però algú ho aconsegueix dir? no de paraula, sinó de cor?
Perquè tornes a tindre relacions en altres persones, i sense adonar-te compares el amor vertader passat amb tots els que estàs tenint en el futur, i com veus, no te res a vore.
Ningú aconsegueix tot això que va aconseguir el primer, perquè? Per que era un amor especial, ja que tot era nou per a tu, no ho havies viscut mai. I passarà el temps i coneixeràs una altra persona, que pot ser et tornes a enamorar d'aquesta, però en el fons, no as oblidat al primer amor, i com be e dit abans, sempre en tens en la ment, perquè va ser ell el que et va ensenyar a estimar a una persona, a donar tot el que tens per l'altre, perquè et va ensenyar a com ser els dos un, perquè a pesar de les disputes va fer que estiguéreu junts,,,
Tu que creus?
Publicat per a 1 comentari:

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Diccionari Històric.

Aquest diccionari ens servira per aclarir-nos els dubtes de aquells fets importants que es van produir en l'Edat Mitjana. Vos recorde que l'Edat Mitjana va des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (s.V) fins a la caiguda de Constantinoble (1453, s. XV) en poder dels turcs.


Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)